5è Socials. Unitat6: Al-Andalus

1. De romans a visigots

Activitats

Quines tres civilitzacions van sorgir al voltant del Mediterrani després de la caiguda de l’Imperi Romà?

  • L’Imperi Bizantí
  • El Regnes Cristians
  • Els musulmans

Quin poble germànic es va instal·lar a Hispània?

Els visigots.

Durant quan de temps van mantenir el seu domini a la Península?

Durant 300 anys, tres segles.

Quin tipus de govern van establir el visigots?

La monarquia.

Quins objectiu es van proposar?

Unir els visitog i els hispanoromans (població de l’Imperi Romà que ja hi vivia a la Península quan van arribar els visigots.

Com vivuen els llauradors visigots?

Vivien en el camp. Sa casa és tot un espai dividit en zones, sense parets, on cuinaven, menjaven, treballaven i dormíen. El ramat era dins de cada també. Al costat de sa casa treballaven el camp.

Per quin motiu van finalitzar el regne de Toledo?

A causa de les guerres, les antigues ciutats es van anar despoblant. La població s’havia empobrit, el comenrç era escàs. Aquesta va ser la causa de la fi del regne de Toledo.

2. Al-Andalus: de ls invació als regenes de taifes

Activitats

Com va ser la invació islàmica a la Península?

Els musulmans van invadir la Península des del nord d’Àfrica. En set anys es van apoderar de quasitot el territori.

Quins territoris van ocupar?

Quasitota la Península menys una xicoteta part al nord.

Quin nom se li va donar?

Al-Andalus.

Explica les diferències entre un emirat, un califat i una taifa.

  • Emirat:  Província de l’Imperi musulmà.
  • Califat: Emirat independent, de l’Imperi musulmà governat pel guia espiritual o califa.
  • Taifa: El califat de Còrdova es va dividir en xicotets regnes anomenat taifes.

Explica quines cultures diferents conviuen a Al-Andalus

  • Els musulmans: Descendents dels conqueridors.
  • Els mossàrabs: Visigots que van conservar la religió cristiana i vivien a Al-Andalus.
  • Els jueus: Seguidors del judaísme que vivien també a Al-Andalus.

Una ciutat musulmana

Per a què servien les muralles i les torres?

Per a defendre la ciutat dels invasors. Cada nit tancaven la muralla a la mateixa hora.

Què era el barri mossàrab?

On vivien els cristians.

Què era el call jueu?

On vivien els jueus.

Què era la medina de la ciutat musulmana?

Era el centre de la ciutat on es trobaven els edificis més importants.

Quins altres barris hi havien?

Els Ravals. Estaven situats bora de la muralla, la gent no no podia entrar de nit dormia als Ravals.

Quines edificacions singulars tenia la ciutat?

  • Alcassaba: Fortalessa militar.
  • Soc: Mercat.
  • Mesquita: Lloc de cult on anaven a resar.
  • Alcàsser o palau: On residien els governants.
  • Alfondec: Magatzem de mercaderies.

Què ens ha llegat Al-Andalus?

Per què va ser pròspera l’agricultura d’Al-Andalus?

Perquè van introduir noves tècniques de regadiu i nous cultius.

Explica les parts de la sènia i la seua funció.

  1. Moviment de l’animal que es transmet al mecanisme o tambor.
  2. Els recipients en moviment van traguent l’aigua.

La funció de la sènia era extraure aigua de sota terra.

En quins camps científics i tècnics van destacare els musulmans a l’Edat Mitjana?

  • Matemàtiques: Van introduir la numeració aràbiga.
  • Medicina
  • Astronomia
  • Poetes
  • Filòsofs
  • Geògrafs

Averrois

Què era una arroba en el món islàmic i quin nom àrab tenia.

Era una mesura de pes. Es deia ar-rub.

Repasse el que he aprés

  • Durant l’Edat Mitjana, a la Península Ibèrica va desenvolupar una civilització de religió islàmica conoeguda com a Al-Andalus, que es va difondre entre els anys 711 – 1492.
  • Es fa iniciar amb la invació musulmana de la Península i va acabar amb la conquista cristiana de Granada.
  • Va tindre quatre grans etapes polítiques: l’emirat dependentl’emirat independent, el Califat de Còrdova i els regnes de Taifes.
  • Les ciutats musulmanes eren centres de producció de cultura, i el soc n’era el centre comercial.
  • La societat d’Al-Andalus era diversa; hi vinvivien musulmans amb mossàrabs i jueus.
  • En l’economia va destacar l’agricultura, amb la introducció de noves tècniques de regadiu i de nous cultius, com ara fruites (magranes, melons, albercocs) i hortalises (alberginies, carxofes, espàrrecs).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s