5è Socials. UD 7: Els regnes cristians

seleccio_033

seleccio_034

seleccio_035

seleccio_036

Selecció_037.png

seleccio_038

Preguntes per preparar bé el control

1. Quins regnes i comptats es van formar al nord de la Península Ibèrica?

El regne Asturlleonés i el Regne de Pamplona.

2. On es localitzaven?

Al nord de la Península.

3. Quan van començar els regnes cristians la seua gran expansió territorial? Per què?

Al segle XI, després de la caiguda del Califat de Còrdova.

4. Quins grans regnes es van formar a la Península al llarg de l’Edat Mitjana?
  • La Corona de Castella
  • El regne de Navarra
  • La Corona d’Aragó
  • El regene de Portugal
5. Quins estímuls atorgaven els reis als repobladors de les terres conquistades a l’islam?

Que les terres es pugueren repoblar amb cristians o mudèjars (musulmans que conservaren la religió i els costums).

6. Quins tipus de soldats hi havien?
  • Els nobles: dirigien.
  • Els serfs: lluitaven a peu.
7. Defineix:
  • Repoblament: Moviment de població que es desplaça a viure a un lloc concret.
  • Comtat: Territori.
  • Mudèjar: Musulmans que conservaren religió, costums i propietats.
8. Què era un estament? Estaments que tenia la societat medieval?

Un estament era un grup social amb uns drets i deures concrets.

Hi havia tres estaments:

  • Nobles: Defenien les seues terres i els serfs.
  • Clero: Atenien la població en l’àmbit religiós.
  • Llauradors: Treballaven la terra, pagaven impostos.
9. Per què es van construir tants castells a l’Edat Mitjana?

Perquè calia defensar-se dels enemics.

10. En quines condicions vivien els llauradors a l’Edat Mitjana?

Tenien unes condicions molt dures, semblants a els esclaus. Treballaven la terra, anaven a les guerres i pagaven impostos.

11. En quins productes es basava l’agricultura?
  • Cereals
  • Llegums
  • Hortalisses: Col, cebes i carlotes
  • Fruites
  • Formatge
  • Ous
12. Com eren les ferramentes de treball?

Molt rudimentàries, per això, com que costava molt de treballar el camp, els llauradors passaven gana.

5è Socials. Unitat6: Al-Andalus

1. De romans a visigots

Activitats

Quines tres civilitzacions van sorgir al voltant del Mediterrani després de la caiguda de l’Imperi Romà?

  • L’Imperi Bizantí
  • El Regnes Cristians
  • Els musulmans

Quin poble germànic es va instal·lar a Hispània?

Els visigots.

Durant quan de temps van mantenir el seu domini a la Península?

Durant 300 anys, tres segles.

Quin tipus de govern van establir el visigots?

La monarquia.

Quins objectiu es van proposar?

Unir els visitog i els hispanoromans (població de l’Imperi Romà que ja hi vivia a la Península quan van arribar els visigots.

Com vivuen els llauradors visigots?

Vivien en el camp. Sa casa és tot un espai dividit en zones, sense parets, on cuinaven, menjaven, treballaven i dormíen. El ramat era dins de cada també. Al costat de sa casa treballaven el camp.

Per quin motiu van finalitzar el regne de Toledo?

A causa de les guerres, les antigues ciutats es van anar despoblant. La població s’havia empobrit, el comenrç era escàs. Aquesta va ser la causa de la fi del regne de Toledo.

2. Al-Andalus: de ls invació als regenes de taifes

Activitats

Com va ser la invació islàmica a la Península?

Els musulmans van invadir la Península des del nord d’Àfrica. En set anys es van apoderar de quasitot el territori.

Quins territoris van ocupar?

Quasitota la Península menys una xicoteta part al nord.

Quin nom se li va donar?

Al-Andalus.

Explica les diferències entre un emirat, un califat i una taifa.

  • Emirat:  Província de l’Imperi musulmà.
  • Califat: Emirat independent, de l’Imperi musulmà governat pel guia espiritual o califa.
  • Taifa: El califat de Còrdova es va dividir en xicotets regnes anomenat taifes.

Explica quines cultures diferents conviuen a Al-Andalus

  • Els musulmans: Descendents dels conqueridors.
  • Els mossàrabs: Visigots que van conservar la religió cristiana i vivien a Al-Andalus.
  • Els jueus: Seguidors del judaísme que vivien també a Al-Andalus.

Una ciutat musulmana

Per a què servien les muralles i les torres?

Per a defendre la ciutat dels invasors. Cada nit tancaven la muralla a la mateixa hora.

Què era el barri mossàrab?

On vivien els cristians.

Què era el call jueu?

On vivien els jueus.

Què era la medina de la ciutat musulmana?

Era el centre de la ciutat on es trobaven els edificis més importants.

Quins altres barris hi havien?

Els Ravals. Estaven situats bora de la muralla, la gent no no podia entrar de nit dormia als Ravals.

Quines edificacions singulars tenia la ciutat?

  • Alcassaba: Fortalessa militar.
  • Soc: Mercat.
  • Mesquita: Lloc de cult on anaven a resar.
  • Alcàsser o palau: On residien els governants.
  • Alfondec: Magatzem de mercaderies.

Què ens ha llegat Al-Andalus?

Per què va ser pròspera l’agricultura d’Al-Andalus?

Perquè van introduir noves tècniques de regadiu i nous cultius.

Explica les parts de la sènia i la seua funció.

  1. Moviment de l’animal que es transmet al mecanisme o tambor.
  2. Els recipients en moviment van traguent l’aigua.

La funció de la sènia era extraure aigua de sota terra.

En quins camps científics i tècnics van destacare els musulmans a l’Edat Mitjana?

  • Matemàtiques: Van introduir la numeració aràbiga.
  • Medicina
  • Astronomia
  • Poetes
  • Filòsofs
  • Geògrafs

Averrois

Què era una arroba en el món islàmic i quin nom àrab tenia.

Era una mesura de pes. Es deia ar-rub.

Repasse el que he aprés

  • Durant l’Edat Mitjana, a la Península Ibèrica va desenvolupar una civilització de religió islàmica conoeguda com a Al-Andalus, que es va difondre entre els anys 711 – 1492.
  • Es fa iniciar amb la invació musulmana de la Península i va acabar amb la conquista cristiana de Granada.
  • Va tindre quatre grans etapes polítiques: l’emirat dependentl’emirat independent, el Califat de Còrdova i els regnes de Taifes.
  • Les ciutats musulmanes eren centres de producció de cultura, i el soc n’era el centre comercial.
  • La societat d’Al-Andalus era diversa; hi vinvivien musulmans amb mossàrabs i jueus.
  • En l’economia va destacar l’agricultura, amb la introducció de noves tècniques de regadiu i de nous cultius, com ara fruites (magranes, melons, albercocs) i hortalises (alberginies, carxofes, espàrrecs).